Aquesta activitat ha suposat tot un repte per tal de reflectir l’àmbit, l’abast, evolució i fonamentació de la TE tant des del punt de vista del contingut com de la representació del mateix.
A partir de la lectura dels materials de Julio Cabero, de l’article de Domènech i Tirado i d’altres articles recomanats en el debat, i de les aportacions dels diferents companys, he pogut anar configurant i definint un esquema interior del passat, present i possible futur de la Tecnologia Educativa. Els coneixements que he anat adquirint a partir d’aquest treball, m’han servit per poder fonamentar teòricament algunes de les idees que vaig plasmar en l’avaluació inicial, les quals no tenien prou argumentació.
Avui sabem que la Tecnologia no impacta a la societat com si fos un factor extern “caigut del cel”, Ciència i Tecnologia no són ens autònoms amb una lògica pròpia, però tampoc no són simples eines al servei de la societat.
He trobat especialment interessant el recorregut que fa el mòdul sobre l’evolució històrica de la TE, i com les aportacions de les diferents disciplines l’han anat fonamentant i definint fins arribar a una concepció act
ual de TE, malgrat encara estiguin vigents molts dels mites que tracten de “corrompre-la”.
Un dels aspectes que m’ha fet reflexionar més sobre l’estudi de la TE és que el seu abast no es limita a l’ús de determinats recursos educatius, sinó que va més enllà, emfasitzant els processos seguits en les situacions mediates d’aprenentatge per sobre dels productes finals.
Com a conclusió final, he pogut reflexionar sobre la implicació del corrent CTS en l’educació. M’ha ajudat especialment l’article de Santiago Tomàs i Justribó. Si una de les finalitats de l’educació és formar futurs ciutadans amb esperit crític per tal d’aconseguir una societat molt més democràtica, caldrà promoure un ensenyament on la Ciència i la Tecnologia no siguin presentades com a elements autònoms, sinó que cal prendre consciència que el futur de la Ciència, Tecnologia i Societat no està escrit, ni els experts són els únics que poden escriure aquest futur. Els ciutadans també han de poder intervenir en la presa de decisions sobre les opcions que la societat ha de prendre pel que fa a les innovacions científiques i tecnològiques.El camp de l’educació ha de ser objecte d’actuació per als estudis sobre CTS.
A partir de la lectura dels materials de Julio Cabero, de l’article de Domènech i Tirado i d’altres articles recomanats en el debat, i de les aportacions dels diferents companys, he pogut anar configurant i definint un esquema interior del passat, present i possible futur de la Tecnologia Educativa. Els coneixements que he anat adquirint a partir d’aquest treball, m’han servit per poder fonamentar teòricament algunes de les idees que vaig plasmar en l’avaluació inicial, les quals no tenien prou argumentació.
Avui sabem que la Tecnologia no impacta a la societat com si fos un factor extern “caigut del cel”, Ciència i Tecnologia no són ens autònoms amb una lògica pròpia, però tampoc no són simples eines al servei de la societat.
He trobat especialment interessant el recorregut que fa el mòdul sobre l’evolució històrica de la TE, i com les aportacions de les diferents disciplines l’han anat fonamentant i definint fins arribar a una concepció act
ual de TE, malgrat encara estiguin vigents molts dels mites que tracten de “corrompre-la”.Un dels aspectes que m’ha fet reflexionar més sobre l’estudi de la TE és que el seu abast no es limita a l’ús de determinats recursos educatius, sinó que va més enllà, emfasitzant els processos seguits en les situacions mediates d’aprenentatge per sobre dels productes finals.
Com a conclusió final, he pogut reflexionar sobre la implicació del corrent CTS en l’educació. M’ha ajudat especialment l’article de Santiago Tomàs i Justribó. Si una de les finalitats de l’educació és formar futurs ciutadans amb esperit crític per tal d’aconseguir una societat molt més democràtica, caldrà promoure un ensenyament on la Ciència i la Tecnologia no siguin presentades com a elements autònoms, sinó que cal prendre consciència que el futur de la Ciència, Tecnologia i Societat no està escrit, ni els experts són els únics que poden escriure aquest futur. Els ciutadans també han de poder intervenir en la presa de decisions sobre les opcions que la societat ha de prendre pel que fa a les innovacions científiques i tecnològiques.El camp de l’educació ha de ser objecte d’actuació per als estudis sobre CTS.
A la dreta, he adjuntat un mapa general on es reflecteixen les relacions entre Ciència, Tecnologia i Societat. D’una banda intento plasmar les relacions actuals, contrastant-les amb les relacions tradicionals d’aquests tres elements. El mapa conceptual també contempla les contribucions que ha fet la Psicologia a l’estudi de la Ciència i els nous reptes i desafiaments que ha d’afrontar actualment la Psicologia des de la concepció CTS.
A veure què us sembla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada