L’activitat ha estat molt interessant i enriquidora tant per als aprenents com per a mi. Crec que és molt important plantejar i dissenyar adequadament les diferents situacions d’E-A. Al llarg de les diferents PAC, he anat analitzant el meu aprenentatge a través dels principis i qualitats de l’aprenentatge significatiu. M’agradaria en aquesta ocasió analitzar si l’aprenentatge realitzat pels aprenents ha estat significatiu: Actiu: els tutors/es s’han implicat i compromès amb el procés d’aprenentatge. Han decidit quines pràctiques volien exposar, quins suports tecnològics necessitaven, quines experiències dels companys els han motivat més, quines creien que podrien integrar professionalment. Constructiu: han construït els seus coneixements a partir de les seves experiències prèvies. Això ha permès que cadascú elaborés la seva bona pràctica d’acord amb el seu punt de partida. La tecnologia ha estat un factor clau, doncs ha permès que les presentacions fossin més atractives i motivadores, malgrat la diferència de nivell inicial entre els aprenents. Col•laboratiu: un dels objectius del projecte era facilitar processos de construcció col•lectiva de coneixement. S’ha fet un treball en comunitat, compartit entre tots. L’entorn moodle ha ajudat i ajudarà a potenciar aquest objectiu. Intencional: el professorat tenia molt clar què volien aconseguir amb la tasca plantejada; han fet l’esforç i han pres la iniciativa de voler aprendre. Conversacional: han pogut construir el seu coneixement en un context comunitari. L’estructura i organització de les activitats així ho facilitava. Contextualitzat: les activitats proposades eren totalment contextualitzades, doncs totes partien d’experiències viscudes, reals i properes de les aules d’acollida. Reflexiu: els aprenents han hagut de reflexionar al llarg de tota la tasca, tant a l’hora de seleccionar la bona pràctica com en el moment de triar aspectes interessants de les pràctiques dels altres. Hi ha hagut un procés continu de reflexió sobre el propi procés (què m’emporto de cada sessió, què puc aprendre de les aportacions dels altres) com del producte final (pràctica presentada). Amb aquesta PAC he après que es pot dissenyar una activitat d’E-A a partir d’un problema cognitiu per a l’aprenent i, provocar, a partir d’aquest problema i amb l’ajuda de les TIC, un aprenentatge significatiu. He pogut dissenyar, desenvolupar, implementar i avaluar una activitat d’aprenentatge, mediada per les eines tecnològiques i vinculada a les necessitats dels aprenents, que ha servit per impulsar l’aprenentatge significatiu i el canvi conceptual. La tecnologia ha contribuït a potenciar una activitat constructivista com és la resolució de problemes. Malgrat que l’èmfasi d’aquesta PAC, s’orientava al voltant de l’aprenentatge significatiu i no especialment en l’estudi dels propis mitjans, crec que he pogut assolir un doble objectiu: - he tingut l’oportunitat de dissenyar, desenvolupar, implementar i avaluar una activitat d’aprenentatge. - he hagut d’aprendre i/o recuperar algunes activitats relacionades amb les TIC, com penjar vídeos al youtube, fotografies amb el Picasa, power points amb l’slideshare, muntar vídeos amb l’Studio 8, fer captures de pantalles, modificar fotografies, treballar amb blogs i amb el moodle... Fer totes aquestes tasques, tot i no ser l’objectiu de l’assignatura, m’ha proporcionat molta més seguretat i domini de les TIC, doncs sempre tinc la sensació que no estic prou posada al dia. Crec que a partir d’aquesta PAC queda molt clar que una de les nostres funcions com a docents hauria de ser pensar en quina tecnologia cal utilitzar per poder afavorir l’aprenentatge significatiu. És fonamental ajudar el nostre alumnat a adonar-se i ser-ne conscient d’allò que estan aprenent, i que aquest aprenentatge els hi serà útil per resoldre problemes de la vida quotidiana. He pogut comprendre molt més el concepte de TE i el seu camp d’acció bàsic, que tal com deia el mòdul de Cabero, és el disseny de situacions mediades d’aprenentatge, és a dir, el disseny, aplicació i avaluació de mitjans aplicats a l’ensenyament. El fet d’utilitzar les TIC per ajudar a resoldre diferents tipus de problemes ha estat una eina molt útil i es pot concloure que l’ús de la tecnologia i el paper mediador del docent han estat clau per a l’aprenentatge de l’alumnat.
Us he adjuntat el mapa conceptual de l'activitat en relació a les possibilitats de les TIC i l'aprenentatge significatiu.
A continuació us presento la fitxa de l'activitat dissenyada:
TÍTOL: COM PUC AFAVORIR L’APRENENTATGE DE LA LLENGUA A L’ALUMNAT NOUVINGUT DE L’AULA D’ACOLLIDA? DESCRIPCIÓ DELS AGENTS APRENENTS: Tutors de les aules d’acollida de Primària i Secundària. MEDIADORS: Assessors/es ELIC. TECNOLOGIA MEDIADORA: Ordinador, Internet, blogs, canó de projecció, programari: Power Point, Audacity, Studio 8 DESCRIPCIÓ I TIPUS DE PROBLEMA El seminari de tutors/es d’AA (aula d’acollida) té com a finalitat l’atenció educativa de l’AN (alumnat nouvingut). Una de les demandes dels propis assistents és l’intercanvi de bones pràctiques a l’ AA. El disseny del curs combina presencialitat – no presencialitat. El problema plantejat parteix de les necessitats i inquietuds manifestes pels propis aprenents. Té els dos atributs característics d’un problema: quelcom que es desconeix, els tutors/es d’AA tenen un objectiu clar però no saben ben bé com arribar-hi. El problema també té un valor intel·lectual per als propis tutors/es, doncs creuen que val la pena esbrinar allò desconegut (millora pràctica docent de forma que reverteixi en l’acceleració de l’aprenentatge de la llengua de l’AN) . Tipus de problema: Em resulta difícil catalogar la tipologia de solució del problema, doncs d’una banda crec que comparteix característiques amb els problemes que usen regles perquè l’objectiu és clar i el procés de treball plantejat requereix una sèrie de passos estratègics que guien el tipus de solució, malgrat aquesta no és única i el resultat serà imprevisible. Cada tutor/a arribarà a una solució pròpia i personal. D’altra banda, també crec que combina la presa de decisions, doncs un cop analitzades les diferents solucions del problema (diferents pràctiques pròpies i de l’altri), hauran d’identificar, seleccionar i justificar quines volen incorporar a la seva pràctica a l’aula d’acollida; suposa una presa de decisions personal. Estructuració: És un problema mal estructurat. Té un objectiu clar i conegut per tothom, però no té una disposició previsible ni prescriptible, tampoc no té un procés de solució i una resposta definida. Aquest problema pot presentar moltes vies de solució i requereix que els tutors/es expressin les seves creences, opinions personals i facin un exercici d’introspecció i metacognició. Complexitat: El problema és complex, doncs poden interferir diferents variables i el nombre d’interaccions pot ser elevat. Especificitat del camp: Està situat en la pròpia persona. Aquest camp es podria considerar d’una abstracció considerable en un principi, però aquest àmbit s’anirà acotant i concretant a mida que ens acostem a propostes més específiques per poder donar resposta al problema plantejat. MANERA COM ES PLANTEJA EL PROBLEMA ALS APRENENTS En una de les sessions del seminari, es plantejarà als assistents: “Una de les demandes que ens heu fet arribar és que us interessaria compartir i intercanviar bones pràctiques que tinguin a veure amb els processos d’E-A de la llengua amb l’AN dins l’AA. Tots i totes tenim bones pràctiques que ens han funcionat a l’AA. Es tracta que busquem una entre totes i que la presentem a la resta. Aprofitarem les eines informàtiques que tenim a l’abast per poder exposar les pròpies pràctiques i aprendre de les dels altres, però haurem de fer un esforç i preguntar-nos “amb què em quedo de les pràctiques dels altres i què em proposo incloure, canviar o transformar de la meva pràctica docent per tal que l’AN progressi en l’aprenentatge de la nova llengua?”
CONTEXT DE l’ACTIVITAT L’activitat es durà a terme en 2 contextos diferents. D’una banda, cada tutor/a haurà de cercar una pràctica exitosa de la qual es senti satisfet/a. Haurà de buscar evidències d’aquesta pràctica en la seva pròpia aula. D’altra banda, es dedicarà un parell de sessions presencials a l’aula d’informàtica on es realitza el seminari. Els tutors/es, en aquestes sessions presencials, podran iniciar l’elaboració dels seus documents de presentació i podran resoldre problemes de tipus tecnològic (capturar imatges, passar imatges de la càmera digital a l’ordinador, posar so a un Power Point, utilitzar l’Studi 8, visitar blocs...). CARACTERÍSTIQUES COGNITIVES, EMOCIONALS, ACTITUDINALS, FÍSIQUES DELS APRENENTS Es tracta d’un grup de 16 tutors/es d’AA de diferents centres educatius de la comarca. En pertànyer a diferents centres, les característiques dels participants al seminari són molt diverses: alguns treballen a l’Educació Primària i altres a la Secundària, la meitat del professorat té molts anys d’experiència amb l’alumnat nouvingut i l’altra meitat és professorat força novell en aquest àmbit. Pel que fa a les TIC, el professorat amb més experiència no les domina gaire, contrastant amb el professorat que malgrat té poca experiència a l’AA, té bons coneixements de les noves tecnologies. Cada tutor/a parteix de realitats diferents, alguns tenen molt alumnat nouvingut de nacionalitats molt diverses, altres atenen alumnat que pertany majoritàriament a una comunitat. Les actituds dels aprenents són positives, tots s’han inscrit de forma voluntària al curs. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES QUE L’APRENENT HA D’ASSOLIR Competències reflexives: - capacitat d’observar la pròpia actuació. - capacitat d’anàlisi crítica de les pròpies activitats d’E-A. - capacitat de contrastar de manera explícita les idees pròpies amb les de l’altre. - capacitat d’extreure conclusions fonamentades que reverteixin en una pràctica enriquida o canviada. Competències d’alfabetització digital - capacitat de manipular les diferents eines i programes informàtics per elaborar el document de presentació de la pròpia pràctica. - capacitat de conscienciar-se sobre la utilitat de les noves tecnologies. - capacitat de treballar de forma col·laborativa amb la resta de companys. Objectius: - Fomentar i afavorir el pensament reflexiu, crític i compartit. - Ser capaç de construir coneixement nou i competències noves a partir dels propis coneixements i de les experiències pròpies mitjançant la interacció amb els altres. - Promoure canvis metodològics i actitudinals en el professorat respecte a l’ús de les TIC, entenent-les com a eines mediadores de l’aprenentatge. - Explorar la pròpia pràctica i la dels altres a través de les TIC. - Elaborar una presentació multimèdia senzilla. - Facilitar processos de construcció col·lectiva de coneixement. - Elaborar un pla d’acció dirigit a canviar algun aspecte de la pròpia pràctica. CONTINGUTS CONCEPTUALS - Aprenentatge reflexiu - Recursos TIC - Programari informàtic: Power Point, Audacity, Studio 8
PROCEDIMENTALS - Estratègies i recursos metodològics que potenciïn el procés d’E-A de l’alumnat nouvingut - Elaboració d’una presentació multimèdia senzilla - Incorporació de les eines tecnològiques en els processos d’E-A ACTITUDINALS - Actitud positiva i d’interès envers les TIC - Esforç per vèncer la por i les dificultats a les noves tecnologies - Actitud favorable al treball col·laboratiu i a la millora professional SEQUÈNCIA D’ACTIVITATS I ORIENTACIONS PER A L’ACCIÓ - Activitat1: Qüestionari inicial per avaluar els coneixements previs, les inquietuds, necessitats i interessos dels aprenents. - Activitat 2: A partir del buidatge de les enquestes inicials, es farà la presentació de la tasca, exposant-la com he comentat anteriorment en l’apartat “manera com es planteja el problema als aprenents”. - Activitat 3: Treball individual no presencial. Fer una anàlisi acurada de les activitats d’aula que fan per ensenyar llengua a l’AN. Tria d’una bona pràctica. Es facilitarà una sèrie de preguntes guia a partir de la qual, podran reflexionar sobre la pròpia pràctica. - Activitat 4: Treball individual no presencial. Recerca d’evidències d’aquella pràctica triada: fotos, fitxes, treballs... - Activitat 5: Disseny del tipus de presentació multimèdia que volen fer i les eines informàtiques que requeriran. - Activitat 6: Elaboració de la presentació multimèdia sobre la seva pràctica a l’aula d’informàtica on es realitza el seminari. La formadora donarà les orientacions necessàries. - Activitat 7: Recerca d’altres experiències interessants o bones pràctiques a Internet; Espai LIC, blocs de les aules d’acollida... - Activitat 8: Presentació de bones pràctiques a la resta de companys/es. Prendre anotacions de les experiències dels altres, intentant aclarir dubtes. Es facilitarà una taula on registraran els aspectes de les pràctiques dels altres que hagin resultat nous, interessants, atractius i que podrien incorporar a la seva pràctica justificant perquè. - Activitat 9: Treball petit grup, cada component exposa una bona pràctica que ha cercat per Internet, blogs.. La formadora també n’exposarà una. Completaran la taula que es va lliurar en l’activitat anterior. - Activitat 10: Treball individual. Després de tot el procés, reflexionar sobre el què s’emporta cadascú, i quin aspecte volen incorporar, canviar o transformar per millorar l’aprenentatge de la llengua de l’AN. Deixar per escrit un petit pla de compromís personal, una mena de contracte amb si mateix per portar a terme l’acció. FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA DEL DISSENY El plantejament del disseny es fonamenta en l’aprenentatge reflexiu, el qual es basa en una visió constructivista de l’aprenentatge (Freudenthal, 1991), segons la qual el coneixement sobre la pràctica docent ha de ser un coneixement creat pel mateix subjecte en formació i no un coneixement ja creat per tercers i transmès per ells. És a dir, la persona que es forma ho fa donant significat a uns continguts i no rebent aquests continguts ja impregnats de significat. Les investigacions més recents en el camp de formació del professorat (Korthagen, 2001; Libermann, 1998; Wallace, 1991) apunten una idea important al respecte, si es vol fomentar un canvi qualitatiu, és important adoptar un model lligat a la realitat del professorat, que parteixi de les seves experiències viscudes. Aquest plantejament lliga amb el que exposa el mòdul sobre el canvi conceptual. El professorat crearà noves estructures mentals durant el procés d’aprenentatge (en aquest cas, el procés de formació). Això només és possible si el docent és conscient del que fa. Es basa en la idea que cognició, interacció i aprenentatge estan estretament relacionats. Per això, la intervenció del formador haurà de situar-se en la ZDP (Vigotski, 1978), que és l’estadi cognitiu en què es troba l’aprenent i que pot transformar-se mitjançant la interacció amb els altres. A través d’aquesta interacció social, els sabers es construeixen, o millor dit, es co-construeixen, en un procés de bastiment col·lectiu. A partir d’aquest plantejament, es podrà impulsar el canvi conceptual construint models mentals de les experiències dels altres companys. D’altra banda, s’intenta que el professorat construeixi el propi coneixement vinculant-lo al context en el qual es desenvolupa. Aquesta proposta promou l’aprenentatge significatiu i col·laboratiu des de la perspectiva de la Tecnologia Educativa, basant-se en el constructivisme. PROCEDIMENTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ - Avaluació inicial: A l’inici del seminari es passarà un qüestionari sobre els seus interessos, necessitats i prioritats respecte als continguts del mateix, així com altres aspectes; grau de domini de les TIC, experiència docent, experiència amb l’alumnat nouvingut... - Avaluació formativa: Al llarg del procés i després de cada sessió es donarà un full de valoració personal en el qual reflectiran el que s’emporten de cada sessió. - Avaluació final: Es farà a dos nivells: producte final, grau d’elaboració de la presentació multimèdia i una reflexió final contrastant l’abans i l’ara respecte al punt de partida, tenint en compte la planificació dels canvis que cadascú vol incorporar a la seva pràctica. Us adjunto un vídeo de presentació de la tasca que han de fer els tutors/es d'aula d'acollida del seminari.
El fet d’anar llegint i registrant les diferents històries, m’ha permès construir models de les experiències dels altres.
La base de dades m’ha facilitat aquest procés d’aprenentatge. He pogut endinsar-me en el formulari, realitzar petites proves i cerques. L’estructura de la base també ha estat un aspecte clau; el fet que estigués organitzada per variables, que cada variable tingués una sèrie de valors així com la pròpia entrevista m’han permès compartir significats. L’estructura en variables ésde gran ajut per cercar i seleccionar aquelles experiències que més s’acostaven a les meves inquietuds, interessos personals i intencionalitats. La concreció de les variables permet fer una lectura ràpida amb la qual pots fer-te, des d’un primer moment, una representació mental de l’experiència o cas. Quan aquestes eren del meu interès, l’entrevista acabava de donar-me els detalls i informacions necessàries.
Crec que aquest aprenentatge ha estat significatiu perquè ha partit dels meus coneixements i experiències prèvies. Partint d’aquests, he buscat i seleccionat aquells casos que em podien ser més familiars i que no estiguessin massa lluny de la “meva zona de desenvolupament proper”.
Crec que he pogut aprendre significativament dels models de casos, doncs no només he incorporat a la “meva base de dades mental” l’experiència en sí, sinó que he deciditcanviar o transformar alguna pràctica professional a partir del modelat d’històries. Llegir les històries de la base Kite i les dels companys i consultor, m'ha fet prendre consciència de la gran potencialitat de les TIC i d'obrir molt més les possibilitats d'ús, engrescant-me a posar alguna d'elles en pràctica.
Voldria argumentar la significativitat del meu aprenentatge a través del modelat d’històries, analitzant les diferents qualitats d’aquest aprenentatge. Puc dir que el meu aprenentatge ha estat:
·actiu: és necessari un processament conscient de la informació. Cadascú de nosaltres ha participat en el procés d’aprenentatge. He seleccionat les històries més properes o les que més em motivaven, les he contrastat amb la meva pròpia experiència, he pensat en com les podia adaptar per incorporar-les i integrar-les en la meva pròpia pràctica docent.
·constructiu: Hepartit dels meus coneixements i experiències prèvies.
·col·laboratiu: sense un treball en comunitat compartit entre alumnes i consultor, el modelat d’històries no tindria sentit.
·intencional: crec que he fet l’esforç i que, de forma intencionada, he pres la iniciativa de voler aprendre.
·conversacional: hem pogut construir aquest coneixement en un context comunitari, social i dialògic, malgrat la nostra comunicació sigui asincrònica.
·contextualitzat: tots els casos estan contextualitzats, doncs són experiències viscudes, reals i properes. És molt important aquesta contextualització per poder donar significat a l’aprenentatge.
·reflexiu: contínuament estem reflexionant, primer a l’hora de buscar el propi cas, després reflexionant sobre les històries dels companys i de la base Kite i, finalment, sobre com podem integrar aquests coneixements en els nostres models mentals i modificar-los. També fem una reflexió metacognitiva, doncs reflexionem a través de la PAC sobre el propi procés d’aprenentatge.
Crec que la realització d’aquesta PAC m’ha fet reflexionar sobre com es pot produir canvi conceptual i creació de models mentals gràcies a activitats com el modelat d’històries o casos i com es pot potenciar l’aprenentatge significatiu amb l’ajuda de les TIC. A través d’eines informàtiques com és la base de dades i el fet de compartir casos en el fòrum, ha servit per poder construir nous coneixements. Però, m’agradaria matisar que l’ús de les eines tecnològiques no és garantia d’aprenentatge significatiu. El fet que aquestes estiguessin contextualitzades de forma significativa i funcional han facilitat aquest aprenentatge.
En molts cursos o seminaris de formació es parla d’intercanvi d’experiències, com si això garantís l’aprenentatge significatiu.Crec que no tot intercanvi entre iguals és necessàriament significatiu. Cal anar més enllà, la intenció ha de traspassar l’àmbit de l’intercanvi personal i ha de generar nous coneixements útils pera la pràctica docent, endinsant-nos en un procés de bastiment col·lectiu que realment afavoreix la construcció del nou coneixement.
TE2) L’objecte fonamental de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: 5>>2 TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : 5>>0 CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: 6>>9 DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: 7>>4 CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: 7>>10 DT2) La tecnologia és força neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: 4>>0 DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: 8>>1 TE1) La Tecnologia Educativa ha d’assegurar un bon domini de les TIC: 8>>9 DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: 10>>5 TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: 9>>0
M’agradaria matisar algunes respostes: - Transmissió del coneixement versus construcció del coneixement. Tot i que tenia “memoritzat” que el coneixement es construeix i no es transmet, a l’avaluació inicial, se m’escapa aquest concepte en alguna de les preguntes trampa (TC1 i TC2 . Això m’indica que ho tenia més memoritzat que interioritzat. Amb tota l’experiència que estic adquirint amb l’assignatura, estic comprovant en primera persona que el coneixement es construeix. - UOC, comunitat d’aprenentatge? Fins ara, tenia els meus dubtes al respecte, quina pena que hagi trigat tant! Ara, realment he vivenciat que són igualment importants els materials, els companys, les activitats, els debats, el consultor ...tot i que jo no opinava així. Sempre he trobat feixuc a la UOC els debats i els treballs en grup. Sento expressar-ho així, però rarament m’aportaven quelcom nou. Ara veig que el que és important per a construir coneixements i per aprendre és que hi hagi una persona que realment desenvolupi el rol de mediador dels aprenentatges. He canviat la puntuació en aquest ítem perquè crec que l’experiència amb aquest debat m’ha fet canviar d’opinió, però continuo pensant que a la gran majoria d’assignatures de la UOC l’estructura dels debats s’hauria de millorar. - Neutralitat de les tecnologies? És curiós perquè d’una banda quan responc a la pregunta sobre si la fonamentació científica és garantia de la neutralitat de les tecnologies, afirmo de forma contundent què no és així, que darrera de qualsevol decisió s’amaga una ideologia, però després en les preguntes curtes la puntuo amb un 4, sense decantar-me gaire. Això em demostra que moltes qüestions les vaig respondre intentant mostrar lògica, però sense massa consistència al darrera. - Canvi tecnològic versus canvi social Vaig puntuar amb un 7 la pregunta si el canvi tecnològic determinava el canvi social. Aquí crec que jo sí que he fet un canvi. Tenia una concepció força determinista de la tecnologia, en el sentit que creia que allò tecnològic condicionava allò social. Interpretava que certes innovacions tecnològiques provocaven transformacions socials radicals, per exemple, que l’aparició del telèfon mòbil, Internet a través dels xats, e-mails... havien revolucionat i canviat les formes de comunicació i els usos socials. Però ara ja no ho tinc tan clar, és responsabilitat exclusiva de la tecnologia o és el context històric i sociocultural el que ha contribuït a configurar aquestes noves formes de comunicació? No pot haver-hi una tecnologia que avanci independentment de la societat. - Tecnologia Educativa Mostrava una posició excessivament instrumental de tecnologia educativa. La vaig definir com “aplicació de les tecnologies de la informació i comunicació en l’àmbit educatiu”. Ara veig que el paper de la TE ja no és un simple suport a l’educació, sinó que la TE és un motor de canvi i d’innovació de les pràctiques educatives.
Aquesta activitat ha suposat tot un repte per tal de reflectir l’àmbit, l’abast, evolució i fonamentació de la TE tant des del punt de vista del contingut com de la representació del mateix. A partir de la lectura dels materials de Julio Cabero, de l’article de Domènech i Tirado i d’altres articles recomanats en el debat, i de les aportacions dels diferents companys, he pogut anar configurant i definint un esquema interior del passat, present i possible futur de la Tecnologia Educativa. Els coneixements que he anat adquirint a partir d’aquest treball, m’han servit per poder fonamentar teòricament algunes de les idees que vaig plasmar en l’avaluació inicial, les quals no tenien prou argumentació. Avui sabem que la Tecnologia no impacta a la societat com si fos un factor extern “caigut del cel”, Ciència i Tecnologia no són ens autònoms amb una lògica pròpia, però tampoc no són simples eines al servei de la societat. He trobat especialment interessant el recorregut que fa el mòdul sobre l’evolució històrica de la TE, i com les aportacions de les diferents disciplines l’han anat fonamentant i definint fins arribar a una concepció actual de TE, malgrat encara estiguin vigents molts dels mites que tracten de “corrompre-la”. Un dels aspectes que m’ha fet reflexionar més sobre l’estudi de la TE és que el seu abast no es limita a l’ús de determinats recursos educatius, sinó que va més enllà, emfasitzant els processos seguits en les situacions mediates d’aprenentatge per sobre dels productes finals. Com a conclusió final, he pogut reflexionar sobre la implicació del corrent CTS en l’educació. M’ha ajudat especialment l’article de Santiago Tomàs i Justribó. Si una de les finalitats de l’educació és formar futurs ciutadans amb esperit crític per tal d’aconseguir una societat molt més democràtica, caldrà promoure un ensenyament on la Ciència i la Tecnologia no siguin presentades com a elements autònoms, sinó que cal prendre consciència que el futur de la Ciència, Tecnologia i Societat no està escrit, ni els experts són els únics que poden escriure aquest futur. Els ciutadans també han de poder intervenir en la presa de decisions sobre les opcions que la societat ha de prendre pel que fa a les innovacions científiques i tecnològiques.El camp de l’educació ha de ser objecte d’actuació per als estudis sobre CTS.
A la dreta, he adjuntat un mapa general on es reflecteixen les relacions entre Ciència, Tecnologia i Societat. D’una banda intento plasmar les relacions actuals, contrastant-les amb les relacions tradicionals d’aquests tres elements. El mapa conceptual també contempla les contribucions que ha fet la Psicologia a l’estudi de la Ciència i els nous reptes i desafiaments que ha d’afrontar actualment la Psicologia des de la concepció CTS.
9. Insereix en aquest document un mapa de conceptes sobre la relació entre Ciència, Tecnologia, Societat i Educació que, prèviament, hagis realitzat a llapis i paper i escanejat.
10. Comenta el teu grau de compromís en relació als coneixements previs que has reflectit en aquest document. Fins a quin punt creus que els defensaries davant d’un tribunal? Creus que poden canviar els teus esquemes en un futur proper?
Espero que els meus esquemes es belluguin, trontollin i canviïn, doncs així voldrà dir que he après molt amb aquesta matèria.
Les TIC són per mi aquella assignatura pendent que sempre em fa molt de respecte i que no acabo de dominar mai.
No sé fins a quin punt podria defensar aquests coneixements previs en un tribunal, la veritat, crec que no estic massa “posada” en el tema.
Benvingudes i benvinguts al meu bloc personal de l'assignatura Noves Tecnologies de la Informació i Comunicació.
Em dic Pili. Aquest és el meu novè semestre a la UOC, però no els he fet seguits. Vaig començar fa ja uns quants anys, vaig fer una aturadeta llarga i vaig reemprendreels estudis fa un any i mig. Estic a la recta final, em queda molt poquet per acabar.
Sóc mestra. He treballat a Educació Infantil, a Primària com a especialista de Llengua Anglesa, vaig estar al Programa d’Educació Compensatòria i actualment estic treballant en l’àmbit de les aules d’acollida a l’Alt Empordà. Espero aprendre a perdre la por a les noves tecnologies perquè sóc ben conscient que formen part de la meva activitat diària.
Sóc mare d'una nena de 7 anys i un nen de 4 (als quals la UOC els "pren" una mica la seva mama). M'agrada molt tot allò vinculat amb l'àmbit de les llengües i la interculturalitat. Tinc moltes inquietuds respecte als grans reptes que tenim com a societat en temes de convivència i conciudatania.
Pel que fa a la meva forma de ser, crec que sóc una persona oberta i sociable, amb força caràcter, i una mica tossuda i perfeccionista.
