REFLEXIONS PAC 2.2: Modelant històries

El fet d’anar llegint i registrant les diferents històries, m’ha permès construir models de les experiències dels altres.

La base de dades m’ha facilitat aquest procés d’aprenentatge. He pogut endinsar-me en el formulari, realitzar petites proves i cerques. L’estructura de la base també ha estat un aspecte clau; el fet que estigués organitzada per variables, que cada variable tingués una sèrie de valors així com la pròpia entrevista m’han permès compartir significats. L’estructura en variables és de gran ajut per cercar i seleccionar aquelles experiències que més s’acostaven a les meves inquietuds, interessos personals i intencionalitats. La concreció de les variables permet fer una lectura ràpida amb la qual pots fer-te, des d’un primer moment, una representació mental de l’experiència o cas. Quan aquestes eren del meu interès, l’entrevista acabava de donar-me els detalls i informacions necessàries.

Crec que aquest aprenentatge ha estat significatiu perquè ha partit dels meus coneixements i experiències prèvies. Partint d’aquests, he buscat i seleccionat aquells casos que em podien ser més familiars i que no estiguessin massa lluny de la “meva zona de desenvolupament proper”.

Crec que he pogut aprendre significativament dels models de casos, doncs no només he incorporat a la “meva base de dades mental” l’experiència en sí, sinó que he decidit canviar o transformar alguna pràctica professional a partir del modelat d’històries. Llegir les històries de la base Kite i les dels companys i consultor, m'ha fet prendre consciència de la gran potencialitat de les TIC i d'obrir molt més les possibilitats d'ús, engrescant-me a posar alguna d'elles en pràctica.

Voldria argumentar la significativitat del meu aprenentatge a través del modelat d’històries, analitzant les diferents qualitats d’aquest aprenentatge. Puc dir que el meu aprenentatge ha estat:

· actiu: és necessari un processament conscient de la informació. Cadascú de nosaltres ha participat en el procés d’aprenentatge. He seleccionat les històries més properes o les que més em motivaven, les he contrastat amb la meva pròpia experiència, he pensat en com les podia adaptar per incorporar-les i integrar-les en la meva pròpia pràctica docent.

· constructiu: He partit dels meus coneixements i experiències prèvies.

· col·laboratiu: sense un treball en comunitat compartit entre alumnes i consultor, el modelat d’històries no tindria sentit.

· intencional: crec que he fet l’esforç i que, de forma intencionada, he pres la iniciativa de voler aprendre.

· conversacional: hem pogut construir aquest coneixement en un context comunitari, social i dialògic, malgrat la nostra comunicació sigui asincrònica.

· contextualitzat: tots els casos estan contextualitzats, doncs són experiències viscudes, reals i properes. És molt important aquesta contextualització per poder donar significat a l’aprenentatge.

· reflexiu: contínuament estem reflexionant, primer a l’hora de buscar el propi cas, després reflexionant sobre les històries dels companys i de la base Kite i, finalment, sobre com podem integrar aquests coneixements en els nostres models mentals i modificar-los. També fem una reflexió metacognitiva, doncs reflexionem a través de la PAC sobre el propi procés d’aprenentatge.

Crec que la realització d’aquesta PAC m’ha fet reflexionar sobre com es pot produir canvi conceptual i creació de models mentals gràcies a activitats com el modelat d’històries o casos i com es pot potenciar l’aprenentatge significatiu amb l’ajuda de les TIC. A través d’eines informàtiques com és la base de dades i el fet de compartir casos en el fòrum, ha servit per poder construir nous coneixements. Però, m’agradaria matisar que l’ús de les eines tecnològiques no és garantia d’aprenentatge significatiu. El fet que aquestes estiguessin contextualitzades de forma significativa i funcional han facilitat aquest aprenentatge.

En molts cursos o seminaris de formació es parla d’intercanvi d’experiències, com si això garantís l’aprenentatge significatiu. Crec que no tot intercanvi entre iguals és necessàriament significatiu. Cal anar més enllà, la intenció ha de traspassar l’àmbit de l’intercanvi personal i ha de generar nous coneixements útils per a la pràctica docent, endinsant-nos en un procés de bastiment col·lectiu que realment afavoreix la construcció del nou coneixement.