ACTIVITAT DISSENYADA PAC 2.5

A continuació us presento la fitxa de l'activitat dissenyada:

TÍTOL: COM PUC AFAVORIR L’APRENENTATGE DE LA LLENGUA A L’ALUMNAT NOUVINGUT DE L’AULA D’ACOLLIDA?
DESCRIPCIÓ DELS AGENTS
APRENENTS:
Tutors de les aules d’acollida de Primària i Secundària.
MEDIADORS:
Assessors/es ELIC.
TECNOLOGIA MEDIADORA:
Ordinador, Internet, blogs, canó de projecció, programari: Power Point, Audacity, Studio 8
DESCRIPCIÓ I TIPUS DE PROBLEMA
El seminari de tutors/es d’AA (aula d’acollida) té com a finalitat l’atenció educativa de l’AN (alumnat nouvingut). Una de les demandes dels propis assistents és l’intercanvi de bones pràctiques a l’ AA. El disseny del curs combina presencialitat – no presencialitat.
El problema plantejat parteix de les necessitats i inquietuds manifestes pels propis aprenents. Té els dos atributs característics d’un problema: quelcom que es desconeix, els tutors/es d’AA tenen un objectiu clar però no saben ben bé com arribar-hi. El problema també té un valor intel·lectual per als propis tutors/es, doncs creuen que val la pena esbrinar allò desconegut (millora pràctica docent de forma que reverteixi en l’acceleració de l’aprenentatge de la llengua de l’AN) .
Tipus de problema: Em resulta difícil catalogar la tipologia de solució del problema, doncs d’una banda crec que comparteix característiques amb els problemes que usen regles perquè l’objectiu és clar i el procés de treball plantejat requereix una sèrie de passos estratègics que guien el tipus de solució, malgrat aquesta no és única i el resultat serà imprevisible. Cada tutor/a arribarà a una solució pròpia i personal.
D’altra banda, també crec que combina la presa de decisions, doncs un cop analitzades les diferents solucions del problema (diferents pràctiques pròpies i de l’altri), hauran d’identificar, seleccionar i justificar quines volen incorporar a la seva pràctica a l’aula d’acollida; suposa una presa de decisions personal.
Estructuració: És un problema mal estructurat. Té un objectiu clar i conegut per tothom, però no té una disposició previsible ni prescriptible, tampoc no té un procés de solució i una resposta definida. Aquest problema pot presentar moltes vies de solució i requereix que els tutors/es expressin les seves creences, opinions personals i facin un exercici d’introspecció i metacognició.
Complexitat: El problema és complex, doncs poden interferir diferents variables i el nombre d’interaccions pot ser elevat.
Especificitat del camp: Està situat en la pròpia persona. Aquest camp es podria considerar d’una abstracció considerable en un principi, però aquest àmbit s’anirà acotant i concretant a mida que ens acostem a propostes més específiques per poder donar resposta al problema plantejat.
MANERA COM ES PLANTEJA EL PROBLEMA ALS APRENENTS
En una de les sessions del seminari, es plantejarà als assistents: “Una de les demandes que ens heu fet arribar és que us interessaria compartir i intercanviar bones pràctiques que tinguin a veure amb els processos d’E-A de la llengua amb l’AN dins l’AA. Tots i totes tenim bones pràctiques que ens han funcionat a l’AA. Es tracta que busquem una entre totes i que la presentem a la resta.
Aprofitarem les eines informàtiques que tenim a l’abast per poder exposar les pròpies pràctiques i aprendre de les dels altres, però haurem de fer un esforç i preguntar-nos “amb què em quedo de les pràctiques dels altres i què em proposo incloure, canviar o transformar de la meva pràctica docent per tal que l’AN progressi en l’aprenentatge de la nova llengua?”

CONTEXT DE l’ACTIVITAT
L’activitat es durà a terme en 2 contextos diferents. D’una banda, cada tutor/a haurà de cercar una pràctica exitosa de la qual es senti satisfet/a. Haurà de buscar evidències d’aquesta pràctica en la seva pròpia aula. D’altra banda, es dedicarà un parell de sessions presencials a l’aula d’informàtica on es realitza el seminari. Els tutors/es, en aquestes sessions presencials, podran iniciar l’elaboració dels seus documents de presentació i podran resoldre problemes de tipus tecnològic (capturar imatges, passar imatges de la càmera digital a l’ordinador, posar so a un Power Point, utilitzar l’Studi 8, visitar blocs...).
CARACTERÍSTIQUES COGNITIVES, EMOCIONALS, ACTITUDINALS, FÍSIQUES DELS APRENENTS
Es tracta d’un grup de 16 tutors/es d’AA de diferents centres educatius de la comarca. En pertànyer a diferents centres, les característiques dels participants al seminari són molt diverses: alguns treballen a l’Educació Primària i altres a la Secundària, la meitat del professorat té molts anys d’experiència amb l’alumnat nouvingut i l’altra meitat és professorat força novell en aquest àmbit. Pel que fa a les TIC, el professorat amb més experiència no les domina gaire, contrastant amb el professorat que malgrat té poca experiència a l’AA, té bons coneixements de les noves tecnologies.
Cada tutor/a parteix de realitats diferents, alguns tenen molt alumnat nouvingut de nacionalitats molt diverses, altres atenen alumnat que pertany majoritàriament a una comunitat.
Les actituds dels aprenents són positives, tots s’han inscrit de forma voluntària al curs.
COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES QUE L’APRENENT HA D’ASSOLIR
Competències reflexives:
- capacitat d’observar la pròpia actuació.
- capacitat d’anàlisi crítica de les pròpies activitats d’E-A.
- capacitat de contrastar de manera explícita les idees pròpies amb les de l’altre.
- capacitat d’extreure conclusions fonamentades que reverteixin en una pràctica enriquida o canviada.
Competències d’alfabetització digital
- capacitat de manipular les diferents eines i programes informàtics per elaborar el document de presentació de la pròpia pràctica.
- capacitat de conscienciar-se sobre la utilitat de les noves tecnologies.
- capacitat de treballar de forma col·laborativa amb la resta de companys.
Objectius:
- Fomentar i afavorir el pensament reflexiu, crític i compartit.
- Ser capaç de construir coneixement nou i competències noves a partir dels propis coneixements i de les experiències pròpies mitjançant la interacció amb els altres.
- Promoure canvis metodològics i actitudinals en el professorat respecte a l’ús de les TIC, entenent-les com a eines mediadores de l’aprenentatge.
- Explorar la pròpia pràctica i la dels altres a través de les TIC.
- Elaborar una presentació multimèdia senzilla.
- Facilitar processos de construcció col·lectiva de coneixement.
- Elaborar un pla d’acció dirigit a canviar algun aspecte de la pròpia pràctica.
CONTINGUTS
CONCEPTUALS
- Aprenentatge reflexiu
- Recursos TIC
- Programari informàtic: Power Point, Audacity, Studio 8

PROCEDIMENTALS
- Estratègies i recursos metodològics que potenciïn el procés d’E-A de l’alumnat nouvingut
- Elaboració d’una presentació multimèdia senzilla
- Incorporació de les eines tecnològiques en els processos d’E-A
ACTITUDINALS
- Actitud positiva i d’interès envers les TIC
- Esforç per vèncer la por i les dificultats a les noves tecnologies
- Actitud favorable al treball col·laboratiu i a la millora professional
SEQUÈNCIA D’ACTIVITATS I ORIENTACIONS PER A L’ACCIÓ
- Activitat1: Qüestionari inicial per avaluar els coneixements previs, les inquietuds, necessitats i interessos dels aprenents.
- Activitat 2: A partir del buidatge de les enquestes inicials, es farà la presentació de la tasca, exposant-la com he comentat anteriorment en l’apartat “manera com es planteja el problema als aprenents”.
- Activitat 3: Treball individual no presencial. Fer una anàlisi acurada de les activitats d’aula que fan per ensenyar llengua a l’AN. Tria d’una bona pràctica. Es facilitarà una sèrie de preguntes guia a partir de la qual, podran reflexionar sobre la pròpia pràctica.
- Activitat 4: Treball individual no presencial. Recerca d’evidències d’aquella pràctica triada: fotos, fitxes, treballs...
- Activitat 5: Disseny del tipus de presentació multimèdia que volen fer i les eines informàtiques que requeriran.
- Activitat 6: Elaboració de la presentació multimèdia sobre la seva pràctica a l’aula d’informàtica on es realitza el seminari. La formadora donarà les orientacions necessàries.
- Activitat 7: Recerca d’altres experiències interessants o bones pràctiques a Internet; Espai LIC, blocs de les aules d’acollida...
- Activitat 8: Presentació de bones pràctiques a la resta de companys/es. Prendre anotacions de les experiències dels altres, intentant aclarir dubtes. Es facilitarà una taula on registraran els aspectes de les pràctiques dels altres que hagin resultat nous, interessants, atractius i que podrien incorporar a la seva pràctica justificant perquè.
- Activitat 9: Treball petit grup, cada component exposa una bona pràctica que ha cercat per Internet, blogs.. La formadora també n’exposarà una. Completaran la taula que es va lliurar en l’activitat anterior.
- Activitat 10: Treball individual. Després de tot el procés, reflexionar sobre el què s’emporta cadascú, i quin aspecte volen incorporar, canviar o transformar per millorar l’aprenentatge de la llengua de l’AN. Deixar per escrit un petit pla de compromís personal, una mena de contracte amb si mateix per portar a terme l’acció.
FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA DEL DISSENY
El plantejament del disseny es fonamenta en l’aprenentatge reflexiu, el qual es basa en una visió constructivista de l’aprenentatge (Freudenthal, 1991), segons la qual el coneixement sobre la pràctica docent ha de ser un coneixement creat pel mateix subjecte en formació i no un coneixement ja creat per tercers i transmès per ells. És a dir, la persona que es forma ho fa donant significat a uns continguts i no rebent aquests continguts ja impregnats de significat.
Les investigacions més recents en el camp de formació del professorat (Korthagen, 2001; Libermann, 1998; Wallace, 1991) apunten una idea important al respecte, si es vol fomentar un canvi qualitatiu, és important adoptar un model lligat a la realitat del professorat, que parteixi de les seves experiències viscudes.
Aquest plantejament lliga amb el que exposa el mòdul sobre el canvi conceptual. El professorat crearà noves estructures mentals durant el procés d’aprenentatge (en aquest cas, el procés de formació). Això només és possible si el docent és conscient del que fa. Es basa en la idea que cognició, interacció i aprenentatge estan estretament relacionats. Per això, la intervenció del formador haurà de situar-se en la ZDP (Vigotski, 1978), que és l’estadi cognitiu en què es troba l’aprenent i que pot transformar-se mitjançant la interacció amb els altres. A través d’aquesta interacció social, els sabers es construeixen, o millor dit, es co-construeixen, en un procés de bastiment col·lectiu.
A partir d’aquest plantejament, es podrà impulsar el canvi conceptual construint models mentals de les experiències dels altres companys.
D’altra banda, s’intenta que el professorat construeixi el propi coneixement vinculant-lo al context en el qual es desenvolupa. Aquesta proposta promou l’aprenentatge significatiu i col·laboratiu des de la perspectiva de la Tecnologia Educativa, basant-se en el constructivisme.
PROCEDIMENTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ
- Avaluació inicial: A l’inici del seminari es passarà un qüestionari sobre els seus interessos, necessitats i prioritats respecte als continguts del mateix, així com altres aspectes; grau de domini de les TIC, experiència docent, experiència amb l’alumnat nouvingut...
- Avaluació formativa: Al llarg del procés i després de cada sessió es donarà un full de valoració personal en el qual reflectiran el que s’emporten de cada sessió.
- Avaluació final: Es farà a dos nivells: producte final, grau d’elaboració de la presentació multimèdia i una reflexió final contrastant l’abans i l’ara respecte al punt de partida, tenint en compte la planificació dels canvis que cadascú vol incorporar a la seva pràctica.
Us adjunto un vídeo de presentació de la tasca que han de fer els tutors/es d'aula d'acollida del seminari.