REFLEXIONS PAC 2.2: Modelant històries

El fet d’anar llegint i registrant les diferents històries, m’ha permès construir models de les experiències dels altres.

La base de dades m’ha facilitat aquest procés d’aprenentatge. He pogut endinsar-me en el formulari, realitzar petites proves i cerques. L’estructura de la base també ha estat un aspecte clau; el fet que estigués organitzada per variables, que cada variable tingués una sèrie de valors així com la pròpia entrevista m’han permès compartir significats. L’estructura en variables és de gran ajut per cercar i seleccionar aquelles experiències que més s’acostaven a les meves inquietuds, interessos personals i intencionalitats. La concreció de les variables permet fer una lectura ràpida amb la qual pots fer-te, des d’un primer moment, una representació mental de l’experiència o cas. Quan aquestes eren del meu interès, l’entrevista acabava de donar-me els detalls i informacions necessàries.

Crec que aquest aprenentatge ha estat significatiu perquè ha partit dels meus coneixements i experiències prèvies. Partint d’aquests, he buscat i seleccionat aquells casos que em podien ser més familiars i que no estiguessin massa lluny de la “meva zona de desenvolupament proper”.

Crec que he pogut aprendre significativament dels models de casos, doncs no només he incorporat a la “meva base de dades mental” l’experiència en sí, sinó que he decidit canviar o transformar alguna pràctica professional a partir del modelat d’històries. Llegir les històries de la base Kite i les dels companys i consultor, m'ha fet prendre consciència de la gran potencialitat de les TIC i d'obrir molt més les possibilitats d'ús, engrescant-me a posar alguna d'elles en pràctica.

Voldria argumentar la significativitat del meu aprenentatge a través del modelat d’històries, analitzant les diferents qualitats d’aquest aprenentatge. Puc dir que el meu aprenentatge ha estat:

· actiu: és necessari un processament conscient de la informació. Cadascú de nosaltres ha participat en el procés d’aprenentatge. He seleccionat les històries més properes o les que més em motivaven, les he contrastat amb la meva pròpia experiència, he pensat en com les podia adaptar per incorporar-les i integrar-les en la meva pròpia pràctica docent.

· constructiu: He partit dels meus coneixements i experiències prèvies.

· col·laboratiu: sense un treball en comunitat compartit entre alumnes i consultor, el modelat d’històries no tindria sentit.

· intencional: crec que he fet l’esforç i que, de forma intencionada, he pres la iniciativa de voler aprendre.

· conversacional: hem pogut construir aquest coneixement en un context comunitari, social i dialògic, malgrat la nostra comunicació sigui asincrònica.

· contextualitzat: tots els casos estan contextualitzats, doncs són experiències viscudes, reals i properes. És molt important aquesta contextualització per poder donar significat a l’aprenentatge.

· reflexiu: contínuament estem reflexionant, primer a l’hora de buscar el propi cas, després reflexionant sobre les històries dels companys i de la base Kite i, finalment, sobre com podem integrar aquests coneixements en els nostres models mentals i modificar-los. També fem una reflexió metacognitiva, doncs reflexionem a través de la PAC sobre el propi procés d’aprenentatge.

Crec que la realització d’aquesta PAC m’ha fet reflexionar sobre com es pot produir canvi conceptual i creació de models mentals gràcies a activitats com el modelat d’històries o casos i com es pot potenciar l’aprenentatge significatiu amb l’ajuda de les TIC. A través d’eines informàtiques com és la base de dades i el fet de compartir casos en el fòrum, ha servit per poder construir nous coneixements. Però, m’agradaria matisar que l’ús de les eines tecnològiques no és garantia d’aprenentatge significatiu. El fet que aquestes estiguessin contextualitzades de forma significativa i funcional han facilitat aquest aprenentatge.

En molts cursos o seminaris de formació es parla d’intercanvi d’experiències, com si això garantís l’aprenentatge significatiu. Crec que no tot intercanvi entre iguals és necessàriament significatiu. Cal anar més enllà, la intenció ha de traspassar l’àmbit de l’intercanvi personal i ha de generar nous coneixements útils per a la pràctica docent, endinsant-nos en un procés de bastiment col·lectiu que realment afavoreix la construcció del nou coneixement.

REVISIÓ QÜESTIONS DE DESENVOLUPAMENT BREU

TE2) L’objecte fonamental de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: 5>>2
TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : 5>>0
CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: 6>>9
DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: 7>>4
CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: 7>>10
DT2) La tecnologia és força neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: 4>>0
DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: 8>>1
TE1) La Tecnologia Educativa ha d’assegurar un bon domini de les TIC: 8>>9
DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: 10>>5
TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: 9>>0

M’agradaria matisar algunes respostes:
- Transmissió del coneixement versus construcció del coneixement.
Tot i que tenia “memoritzat” que el coneixement es construeix i no es transmet, a l’avaluació inicial, se m’escapa aquest concepte en alguna de les preguntes trampa (TC1 i TC2 . Això m’indica que ho tenia més memoritzat que interioritzat. Amb tota l’experiència que estic adquirint amb l’assignatura, estic comprovant en primera persona que el coneixement es construeix.
- UOC, comunitat d’aprenentatge?
Fins ara, tenia els meus dubtes al respecte, quina pena que hagi trigat tant!
Ara, realment he vivenciat que són igualment importants els materials, els companys, les activitats, els debats, el consultor ...tot i que jo no opinava així. Sempre he trobat feixuc a la UOC els debats i els treballs en grup. Sento expressar-ho així, però rarament m’aportaven quelcom nou. Ara veig que el que és important per a construir coneixements i per aprendre és que hi hagi una persona que realment desenvolupi el rol de mediador dels aprenentatges. He canviat la puntuació en aquest ítem perquè crec que l’experiència amb aquest debat m’ha fet canviar d’opinió, però continuo pensant que a la gran majoria d’assignatures de la UOC l’estructura dels debats s’hauria de millorar.
- Neutralitat de les tecnologies?
És curiós perquè d’una banda quan responc a la pregunta sobre si la fonamentació científica és garantia de la neutralitat de les tecnologies, afirmo de forma contundent què no és així, que darrera de qualsevol decisió s’amaga una ideologia, però després en les preguntes curtes la puntuo amb un 4, sense decantar-me gaire. Això em demostra que moltes qüestions les vaig respondre intentant mostrar lògica, però sense massa consistència al darrera. - Canvi tecnològic versus canvi social
Vaig puntuar amb un 7 la pregunta si el canvi tecnològic determinava el canvi social. Aquí crec que jo sí que he fet un canvi. Tenia una concepció força determinista de la tecnologia, en el sentit que creia que allò tecnològic condicionava allò social. Interpretava que certes innovacions tecnològiques provocaven transformacions socials radicals, per exemple, que l’aparició del telèfon mòbil, Internet a través dels xats, e-mails... havien revolucionat i canviat les formes de comunicació i els usos socials. Però ara ja no ho tinc tan clar, és responsabilitat exclusiva de la tecnologia o és el context històric i sociocultural el que ha contribuït a configurar aquestes noves formes de comunicació? No pot haver-hi una tecnologia que avanci independentment de la societat.
- Tecnologia Educativa
Mostrava una posició excessivament instrumental de tecnologia educativa. La vaig definir com “aplicació de les tecnologies de la informació i comunicació en l’àmbit educatiu”. Ara veig que el paper de la TE ja no és un simple suport a l’educació, sinó que la TE és un motor de canvi i d’innovació de les pràctiques educatives.