REFLEXIONS PAC 2.2: Modelant històries

El fet d’anar llegint i registrant les diferents històries, m’ha permès construir models de les experiències dels altres.

La base de dades m’ha facilitat aquest procés d’aprenentatge. He pogut endinsar-me en el formulari, realitzar petites proves i cerques. L’estructura de la base també ha estat un aspecte clau; el fet que estigués organitzada per variables, que cada variable tingués una sèrie de valors així com la pròpia entrevista m’han permès compartir significats. L’estructura en variables és de gran ajut per cercar i seleccionar aquelles experiències que més s’acostaven a les meves inquietuds, interessos personals i intencionalitats. La concreció de les variables permet fer una lectura ràpida amb la qual pots fer-te, des d’un primer moment, una representació mental de l’experiència o cas. Quan aquestes eren del meu interès, l’entrevista acabava de donar-me els detalls i informacions necessàries.

Crec que aquest aprenentatge ha estat significatiu perquè ha partit dels meus coneixements i experiències prèvies. Partint d’aquests, he buscat i seleccionat aquells casos que em podien ser més familiars i que no estiguessin massa lluny de la “meva zona de desenvolupament proper”.

Crec que he pogut aprendre significativament dels models de casos, doncs no només he incorporat a la “meva base de dades mental” l’experiència en sí, sinó que he decidit canviar o transformar alguna pràctica professional a partir del modelat d’històries. Llegir les històries de la base Kite i les dels companys i consultor, m'ha fet prendre consciència de la gran potencialitat de les TIC i d'obrir molt més les possibilitats d'ús, engrescant-me a posar alguna d'elles en pràctica.

Voldria argumentar la significativitat del meu aprenentatge a través del modelat d’històries, analitzant les diferents qualitats d’aquest aprenentatge. Puc dir que el meu aprenentatge ha estat:

· actiu: és necessari un processament conscient de la informació. Cadascú de nosaltres ha participat en el procés d’aprenentatge. He seleccionat les històries més properes o les que més em motivaven, les he contrastat amb la meva pròpia experiència, he pensat en com les podia adaptar per incorporar-les i integrar-les en la meva pròpia pràctica docent.

· constructiu: He partit dels meus coneixements i experiències prèvies.

· col·laboratiu: sense un treball en comunitat compartit entre alumnes i consultor, el modelat d’històries no tindria sentit.

· intencional: crec que he fet l’esforç i que, de forma intencionada, he pres la iniciativa de voler aprendre.

· conversacional: hem pogut construir aquest coneixement en un context comunitari, social i dialògic, malgrat la nostra comunicació sigui asincrònica.

· contextualitzat: tots els casos estan contextualitzats, doncs són experiències viscudes, reals i properes. És molt important aquesta contextualització per poder donar significat a l’aprenentatge.

· reflexiu: contínuament estem reflexionant, primer a l’hora de buscar el propi cas, després reflexionant sobre les històries dels companys i de la base Kite i, finalment, sobre com podem integrar aquests coneixements en els nostres models mentals i modificar-los. També fem una reflexió metacognitiva, doncs reflexionem a través de la PAC sobre el propi procés d’aprenentatge.

Crec que la realització d’aquesta PAC m’ha fet reflexionar sobre com es pot produir canvi conceptual i creació de models mentals gràcies a activitats com el modelat d’històries o casos i com es pot potenciar l’aprenentatge significatiu amb l’ajuda de les TIC. A través d’eines informàtiques com és la base de dades i el fet de compartir casos en el fòrum, ha servit per poder construir nous coneixements. Però, m’agradaria matisar que l’ús de les eines tecnològiques no és garantia d’aprenentatge significatiu. El fet que aquestes estiguessin contextualitzades de forma significativa i funcional han facilitat aquest aprenentatge.

En molts cursos o seminaris de formació es parla d’intercanvi d’experiències, com si això garantís l’aprenentatge significatiu. Crec que no tot intercanvi entre iguals és necessàriament significatiu. Cal anar més enllà, la intenció ha de traspassar l’àmbit de l’intercanvi personal i ha de generar nous coneixements útils per a la pràctica docent, endinsant-nos en un procés de bastiment col·lectiu que realment afavoreix la construcció del nou coneixement.

REVISIÓ QÜESTIONS DE DESENVOLUPAMENT BREU

TE2) L’objecte fonamental de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: 5>>2
TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : 5>>0
CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: 6>>9
DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: 7>>4
CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: 7>>10
DT2) La tecnologia és força neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: 4>>0
DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: 8>>1
TE1) La Tecnologia Educativa ha d’assegurar un bon domini de les TIC: 8>>9
DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: 10>>5
TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: 9>>0

M’agradaria matisar algunes respostes:
- Transmissió del coneixement versus construcció del coneixement.
Tot i que tenia “memoritzat” que el coneixement es construeix i no es transmet, a l’avaluació inicial, se m’escapa aquest concepte en alguna de les preguntes trampa (TC1 i TC2 . Això m’indica que ho tenia més memoritzat que interioritzat. Amb tota l’experiència que estic adquirint amb l’assignatura, estic comprovant en primera persona que el coneixement es construeix.
- UOC, comunitat d’aprenentatge?
Fins ara, tenia els meus dubtes al respecte, quina pena que hagi trigat tant!
Ara, realment he vivenciat que són igualment importants els materials, els companys, les activitats, els debats, el consultor ...tot i que jo no opinava així. Sempre he trobat feixuc a la UOC els debats i els treballs en grup. Sento expressar-ho així, però rarament m’aportaven quelcom nou. Ara veig que el que és important per a construir coneixements i per aprendre és que hi hagi una persona que realment desenvolupi el rol de mediador dels aprenentatges. He canviat la puntuació en aquest ítem perquè crec que l’experiència amb aquest debat m’ha fet canviar d’opinió, però continuo pensant que a la gran majoria d’assignatures de la UOC l’estructura dels debats s’hauria de millorar.
- Neutralitat de les tecnologies?
És curiós perquè d’una banda quan responc a la pregunta sobre si la fonamentació científica és garantia de la neutralitat de les tecnologies, afirmo de forma contundent què no és així, que darrera de qualsevol decisió s’amaga una ideologia, però després en les preguntes curtes la puntuo amb un 4, sense decantar-me gaire. Això em demostra que moltes qüestions les vaig respondre intentant mostrar lògica, però sense massa consistència al darrera. - Canvi tecnològic versus canvi social
Vaig puntuar amb un 7 la pregunta si el canvi tecnològic determinava el canvi social. Aquí crec que jo sí que he fet un canvi. Tenia una concepció força determinista de la tecnologia, en el sentit que creia que allò tecnològic condicionava allò social. Interpretava que certes innovacions tecnològiques provocaven transformacions socials radicals, per exemple, que l’aparició del telèfon mòbil, Internet a través dels xats, e-mails... havien revolucionat i canviat les formes de comunicació i els usos socials. Però ara ja no ho tinc tan clar, és responsabilitat exclusiva de la tecnologia o és el context històric i sociocultural el que ha contribuït a configurar aquestes noves formes de comunicació? No pot haver-hi una tecnologia que avanci independentment de la societat.
- Tecnologia Educativa
Mostrava una posició excessivament instrumental de tecnologia educativa. La vaig definir com “aplicació de les tecnologies de la informació i comunicació en l’àmbit educatiu”. Ara veig que el paper de la TE ja no és un simple suport a l’educació, sinó que la TE és un motor de canvi i d’innovació de les pràctiques educatives.

AUTOAVALUACIÓ 1.3.

Aquesta activitat ha suposat tot un repte per tal de reflectir l’àmbit, l’abast, evolució i fonamentació de la TE tant des del punt de vista del contingut com de la representació del mateix.
A partir de la lectura dels materials de Julio Cabero, de l’article de Domènech i Tirado i d’altres articles recomanats en el debat, i de les aportacions dels diferents companys, he pogut anar configurant i definint un esquema interior del passat, present i possible futur de la Tecnologia Educativa. Els coneixements que he anat adquirint a partir d’aquest treball, m’han servit per poder fonamentar teòricament algunes de les idees que vaig plasmar en l’avaluació inicial, les quals no tenien prou argumentació.
Avui sabem que la Tecnologia no impacta a la societat com si fos un factor extern “caigut del cel”, Ciència i Tecnologia no són ens autònoms amb una lògica pròpia, però tampoc no són simples eines al servei de la societat.
He trobat especialment interessant el recorregut que fa el mòdul sobre l’evolució històrica de la TE, i com les aportacions de les diferents disciplines l’han anat fonamentant i definint fins arribar a una concepció actual de TE, malgrat encara estiguin vigents molts dels mites que tracten de “corrompre-la”.
Un dels aspectes que m’ha fet reflexionar més sobre l’estudi de la TE és que el seu abast no es limita a l’ús de determinats recursos educatius, sinó que va més enllà, emfasitzant els processos seguits en les situacions mediates d’aprenentatge per sobre dels productes finals.
Com a conclusió final, he pogut reflexionar sobre la implicació del corrent CTS en l’educació. M’ha ajudat especialment l’article de Santiago Tomàs i Justribó. Si una de les finalitats de l’educació és formar futurs ciutadans amb esperit crític per tal d’aconseguir una societat molt més democràtica, caldrà promoure un ensenyament on la Ciència i la Tecnologia no siguin presentades com a elements autònoms, sinó que cal prendre consciència que el futur de la Ciència, Tecnologia i Societat no està escrit, ni els experts són els únics que poden escriure aquest futur. Els ciutadans també han de poder intervenir en la presa de decisions sobre les opcions que la societat ha de prendre pel que fa a les innovacions científiques i tecnològiques.El camp de l’educació ha de ser objecte d’actuació per als estudis sobre CTS.

A la dreta, he adjuntat un mapa general on es reflecteixen les relacions entre Ciència, Tecnologia i Societat. D’una banda intento plasmar les relacions actuals, contrastant-les amb les relacions tradicionals d’aquests tres elements. El mapa conceptual també contempla les contribucions que ha fet la Psicologia a l’estudi de la Ciència i els nous reptes i desafiaments que ha d’afrontar actualment la Psicologia des de la concepció CTS.

A veure què us sembla.

AVALUACIÓ INICIAL

8. Situa’t de 0 a 10 (0 gens d’acord 10 molt d’acord)

TE2) L’objecte fonamental de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: __5____

TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : ___5_____

CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: __6____

DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: ___7_____

CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: ___7__

DT2) La tecnologia és força neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: ___4__

DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: ___8__

TE1) La Tecnologia Educativa ha d’assegurar un bon domini de les TIC: ___8____

DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: ___10___

TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: ____9____

Mapa de conceptes

9. Insereix en aquest document un mapa de conceptes sobre la relació entre Ciència, Tecnologia, Societat i Educació que, prèviament, hagis realitzat a llapis i paper i escanejat.

10. Comenta el teu grau de compromís en relació als coneixements previs que has reflectit en aquest document. Fins a quin punt creus que els defensaries davant d’un tribunal? Creus que poden canviar els teus esquemes en un futur proper?

Espero que els meus esquemes es belluguin, trontollin i canviïn, doncs així voldrà dir que he après molt amb aquesta matèria.

Les TIC són per mi aquella assignatura pendent que sempre em fa molt de respecte i que no acabo de dominar mai.

No sé fins a quin punt podria defensar aquests coneixements previs en un tribunal, la veritat, crec que no estic massa “posada” en el tema.

BENVINGUDA

Benvingudes i benvinguts al meu bloc personal de l'assignatura Noves Tecnologies de la Informació i Comunicació.

Em dic Pili. Aquest és el meu novè semestre a la UOC, però no els he fet seguits. Vaig començar fa ja uns quants anys, vaig fer una aturadeta llarga i vaig reemprendre els estudis fa un any i mig. Estic a la recta final, em queda molt poquet per acabar.

Sóc mestra. He treballat a Educació Infantil, a Primària com a especialista de Llengua Anglesa, vaig estar al Programa d’Educació Compensatòria i actualment estic treballant en l’àmbit de les aules d’acollida a l’Alt Empordà. Espero aprendre a perdre la por a les noves tecnologies perquè sóc ben conscient que formen part de la meva activitat diària.

Us presento les meves dues "joies".